bio-dansa

Què és la biodansa?

La biodansa és una tècnica creada en els anys 60 pel xilè Rolando Toro, educador i posteriorment psicòleg. En el seu període com a mestre sempre realitzava propostes experimentals d'educació artística, investigava els dibuixos dels xiquets i organitzava accions a la recerca de la millora de les condicions de vida dels més petits.

Després d'aquest període de recerca psicopedagògica, Rolando Toro va decidir titular-se en Psicologia, va conèixer a Claudio Taronger i, per la gran amistat que van establir, va començar a treballar a l'Escola de Medicina de la Universitat de Xile. Tenia un objectiu: millorar la qualitat de vida dels malalts mentals i humanitzar les seves relacions; per a això, assajava sistemes terapèutics amb la dansa. Toro deia:

“Els jocs de psicodanza són un conjunt d'experiments d'expressió corporal. Al·ludeixen al poder musical per guarir malalties, invocar les forces de la naturalesa, despertar l'amor o el desig, harmonitzar les societats... Per aconseguir-ho, cal despertar en l'home la musicalitat interior perduda i restituir la seva vitalitat animal”.

Els beneficis de la biodanza

vitalitat: l'alegria de viure

creativitat: la capacitat d'expressió

afectivitat: la capacitat de socialitzar

sexualitat: la capacitat de realitzar les coses amb amor i plaure

transcendència: la fusió cos-ment

En les sessions de biodanza combinem, activem i potenciem aquestes vivències, per això se li crida la dansa de la vida.

En biodanza el moviment és lliure. L'exercici es mostra i es diu per a què serveix; però, després, cada persona ho fa com ho sent en aquest moment, amb les seves limitacions.

Un exercici pot fer l'efecte de ser avorrit, llarg, cansat. En biodanza això ens parla d'un dèficit, però també que quan ho integris, t'obriràs a un canvi en la teva vida quotidiana. Quan sentis el moviment d'aquest exercici d'una altra manera, et semblarà diferent, no tindràs paraules per expressar el que et fa sentir, t'encantarà cada gest, cada evolució.

Hi ha exercicis per aconseguir determinats objectius. Uns exemples t'ajudaran a fer-te una idea de com són i què t'ofereixen els exercicis de biodansa.

1. Guanyar seguretat

Caminar alternant braç i cama contrària, amb passos ferms i amb força en cada pas que donem, tocant amb tot el peu a la terra. És un exercici per desenvolupar el sinergismo, la coordinació i la potència, perquè caminar sense aquest pas ferm és com si anéssim amb peus de plom, caminant en la nostra vida amb por.

2. Anar a per un objectiu

Una dansa amb moviments ferms posant la vista en un punt on acabarà amb un gest decidit, com un cop de puny o una puntada, és un exercici que ens permet posar els nostres propis límits, sense exagerar-los, fixar un objectiu i anar a per ell.

En realitzar l'exercici, no pensem en l'objectiu, solament ens concentrem en el moviment que es va a realitzar, mirem un punt amb la vista i acabem amb un gest ferm, sense pensar en res més.

3. Adaptar-te als canvis

Un exercici per recordar que estem aquí i ara, en aquest moment, consisteix en un moviment rítmic i continuat amb les cames i els peus per connectar amb la terra. És molt millor realitzar-ho posant tot el peu en el sòl, tocant terra.

Amb aquests moviments continuats i repetitius, amb tot el cos alhora, estaràs preparada per adaptar-te als canvis, per exemple, a un desenganxo. La vida canvia constantment i necessitem canviar amb ella, però moltes vegades, sense ser conscients d'això, ens ancorem en el passat.

4. Obrir-nos a rebre

També hi ha exercicis amb carícies. Són carícies que ens donem a nosaltres mateixos o a algun company. Amb aquests moviments podem advertir les resistències que tenim. Aquests moviments de biodansa els ajuden a obrir-nos també a rebre, perquè en la vida és tan important saber rebre com saber donar.

Ser acariciats és un plaure que sovint no ens permetem. En la nostra societat, la majoria de les persones ens acostumem a donar, donar i donar... i ens oblidem de rebre. Inconscientment, solament estem pendents dels altres i no de nosaltres.

5. Alliberar emocions

Caminar desbloquejant la nostra pelvis és un altre exercici que et recomano. Molt poca gent mou la pelvis en caminar; solem caminar rectes i rígids, com si fóssim el tronc d'un arbre. Necessitem caminar movent la pelvis per desbloquejar emocions que es queden atrapades en aquesta zona.

Si ho proves, potser et costi al principi, fins i tot et pot doldre el maluc, però si ho vas fent cada dia una miqueta, arribaràs a caminar movent la pelvis sense pensar i et sentiràs molt millor i més segur.

Quan es van bloquejant emocions, la musculatura es va contraient i anem agafant postures que no són anatòmiques. Després ens acostumem a elles pensant que són les correctes.

En mobilitzar tota aquesta musculatura alliberem les contractures i amb elles totes les emocions que romanen atrapades en l'organisme i que no ens fan cap ben.

Feliç dansa de la vida.

Chakras!

Saps moure? coneixes on es posa la teua energia? 

L'energia del nostre cos està organitzada i distribuïda pels Centres d'Energia, que seguint la tradició del ioga són set, anomenats chakras.
Estan situades al llarg de la nostra columna vertebral i a causa de la nostra construcció personal d'una actitud postural o personatge aquests centres energètics no funcionen amb la independència necessària per desenvolupar les seues funcions sinó que s'interfereixen uns amb uns altres. Quan això ocorre ens emmalaltim, envellim, ens sentim infeliços. 

A través del Moviment Expressiu podem destrabar l'energia embussada en el nostre cos i tornar a re-equilibrar-nos a tots els nivells (energètic, corporal, emocional i mental). 

A través del treball amb els centres d'energia en Moviment Expressiu anem acompanyant a la persona en la seva presa de consciència del dolorós i del lluminós del seu ser, convidant-li al fet que doni espai a les seves emocions, bloquejos, dolors, personatges, dinàmiques i patrons… i pugui veure que existeixen altres possibilitats de viure's, que pot sortir de la presó coneguda, del mecànic i ampliar-se a si mism@. 

El Moviment Expressiu i els aspectes centrals dels 7 centres d'energia o chakras:
Els aspectes centrals dels 7 centres d'energia o chakras que pots treballar amb Moviment Expressiu són:

Centre baix: Cos, matèria, receptor i generador d'energia, arrel, gravetat, pes, estabilitat, suport, seguretat, força, límits, llar, família, diners, territori, instint, consciencia necessitats orgàniques i materials, salut física, sobrevivencia física, voluntat de ser.


Centre lumbo-sacre o motor: distribuïdor de l'energia, sexualitat, sensualitat, plaure, sentir, reproducció, vitalitat, moviment, anar cap al món, lluita pel territori, atracció i rebuig,


Centre Vegetatiu: Cura del bon funcionament orgànic (benestar vegetatiu), vida emocional, afectivitat condicionada, discerniment del que ens senti bé o malament, voluntat, poder personal.


Centre Cardíac: Afectes, diferenciació jo-la teva, amor incondicional, altruisme, unitat, equilibri i harmonia, connexió amb un mateix i amb els altres.


Centre Laríngeo: pont entre cos i ment, intel·lecte. Òrgans dels sentits, comunicació, expressió, vibració, so, veu, presa de consciència, aprenentatge, memòria, tècnica, coneixement, art, creativitat,


Centre Frontal: Visió, ment superior, consciència, formació del pensament, connexió amb el real, intuïció, observació desenganxada, coordinació de tots els centres.


Centre Coronari: recepció, unitat, meditació, Intuïció, espiritualitat, transcendència.

EXERCISI I MOVIMENT!

Que millor forma de tancar l´última publicació del blog, que parlant d´un esport on  l´exercisi i el moviment són importantíssims. En aquest cas, parlarem de l´acrosport. Aquest esport es caracteritza per combinar acrobàcia i coreografia. Es tracta d'una modalitat esportiva inclosa en la Federació Internacional d'Esports Acrobàtics (fundada en 1973) i forma part de la Federació Internacional de Gimnàstica des de 1999.

En el acrosport existeixen tres elements fonamentals:

a) Formació de figures o piràmides corporals.

b) Acrobàcies i elements de força, flexibilitat i equilibris com a transicions entre les figures.

c) Elements de dansa, salts i piruetes gimnàstiques.

On es practica?

En un tapís de 12×12 metres (similar al de gimnàstica rítmica o artística).

Característiques de l'exercici de competició:

L'exercici ha de contenir elements acrobàtics i gimnàstics de flexibilitat, equilibri, salts i girs, així com moviments en cooperació entre els components del grup realitzant figures i piràmides corporals. A tot moment ha d'existir harmonia i coordinació en les accions realitzades pel grup. Es valora la dificultat, la tècnica i la dimensió artística de la composició.

Durada de l'exercici:

Varia segons la categoria, encara que podem prendre com a referència dos minuts i mitjà (2’30”) amb un marge de més o menys 5 segons.

Categories:

– Parelles: mixtes, femenines i masculines.

– Trios femenins.

– Quartets masculins.

– Grups mixts (3-6 components).

Rols en una composició de acrosport:

Els rols són les funcions que caracteritzen a cadascun dels membres del grup. Per exemple, en futbol tenim rols de porter, defensa, davanter… En handbol hi ha rols de central, lateral, extrem… En bàsquet hi ha rols de base, ràfec, escorta, pivot… En beisbol tenim rols de batedor, corredor, llançador… I, de la mateixa manera en el acrosport existeixen dos rols bàsics: portor i àgil.

a) Portor: són les bases de les piràmides i han de suportar a l'àgil, per a això hauran de mantenir la major estabilitat possible. Segons la figura a executar pot realitzar les següents accions:

– Posicions de base: actuant com a superfície de suport estàtica a la qual es pujarà l'àgil.

– Arrencades: acció en la qual el portor alça a l'àgil en un moviment explosiu.

– Propulsions: acció en la qual el portor llança a l'àgil a una fase aèria.

– Captures: acció de capturar a l'àgil que es troba en fase de vol sense que arribi a tocar el sòl.

b) Àgil: realitza el treball d'agilitat grimpant sobre el portor per adoptar una postura estable i estètica. Segons la figura a executar pot realitzar les següents accions:

– Posicions d'equilibri: adopció d'una postura estàtica sobre el portor.

– Pujades: moviment progressiu en el qual l'àgil varia d'una posició més baixa a una altra més alta sobre el portor.

– Salts: accions en les quals es produeix una pèrdua de contacte amb la superfície de suport després de la propulsió del portor.

– Recepcions: moviment en el qual l'àgil pren contacte de manera equilibrada amb el portoro amb el sòl després d'un vol.

En aquelles figures o piràmides d'alta complexitat o risc apareixen dos nous rols:

c) Ajudant: actua ràpidament quan algun portoro àgil tingua dificultats per mantenir la piràmide/figura. També pot servir de suport al portor per ajudar-li a mantenir la seua postura. Així mateix, pot servir de suport a l'àgil mentre grimpa sobre el portor, per ajudar-li a adoptar la seva postura o mantenir-la. Recull a l'àgil en cas de caiguda.

d) Observador: observa el treball dels altres i proporciona consells per millorar la figura/piràmide.

Fases en la realització de figures/piràmides:

a) Muntatge:

– Ordre: de dins a fora i d'a baix a a dalt.

– Els portores formen una base estable i s'anticipen a les accions dels àgils.

– Els àgils grimpen el més pegat possible al cos del portor, de forma progressiva i controlada, impulsant-se cap avall i mai de forma lateral, per no desestabilitzar al portor.

b) Manteniment:

– S'ha de mantenir estable la piràmide almenys 2 segons.

– Correcta distribució del pes corporal en els diferents suports.

– Control postural adequat.

c) Desmuntatge:

– Ordre: de fora a dins i de dalt a baix (els últims a formar la figura són els primer a abandonar-la, i viceversa).

– Es descarrega progressivament el pes i mai se salta amb els dos peus alhora.

A disfrutar del Acrosport!

El sedentarisme!

    Avui en dia, la societat ha canviat molt. Anys darrere la gent tenia una vida més activa, amb més necessitat de moure. Els treballs eren més físics i actius, ja que hi havia menys tecnologia. La gent treballava en el camp, en la mar o en treballs tradicionals com la fabricació de sabates, sobre tot en la part sud del d´alacant més concretament en el Baix Segura i Baix Vinalopó.  Hi havia menys transports públics, per tant hi havia d´anar a treballar caminant, en bicicleta o si tenies sort, amb cotxe. Els xiquets estaben tots el dies jugant amb la pilota, la bicicleta o qualsevol joc autócton en el carrer, fins que ens fera de nit. 

    I ara què ha passat? La societat està immersa en un món tecnològic, on en mòbil, l´ordinador i les xarxes socials són els protagonistes de la vida. No hi ha relaccions socials personals, ja que la majoria es fan per internet. Això està produint problemes en la nostra societat a nivell psicològic, social i sobre tot físic. Sabeu qual és la malatia del segle vint? s´anomena sedentarisme i està començan. té pocs anys de vida, però té molta força i diuen que vol quedar-se amb nosaltres molt de temps. Nosaltes tenim la possibilitat de matar-ho i oblidar-nos d´ell, però la societat ha de cambiar.

   El sedentarisme podem definir-ho com "l'estil de vida més quotidià". Definició xicoteta però que trau molts aspectes negatius a la societat. 

  El sedentarime inclou poc exercici, sol augmentar el règim de problemes de salut, especialment augment de pes (obesitat) i patiments cardiovasculars. És un estil de vida freqüent a les ciutats modernes, altament tecnificades, on tot està pensat per evitar grans esforços físics. A les classes altes i en els cercles on les persones es dediquen més a activitats intel·lectuals, augmenta la probabilitat que es presenti aquest hàbit.

    Sabeu quals són les conseqÜencies? 

-Propensió a l'obesitat: la persona sedentària no gasta les calories que consumeix i aquestes s'emmagatzemen com a greix en àrees com l'abdomen, la qual cosa augmenta el seu volum.


-Debilitament ossi: la manca d'activitat física fa que els ossos i els músculs perdin força i s'afebleixin, la qual cosa pot derivar en malalties òssies com l'osteoporosi, que es manifesta en un debilitament dels ossos.

-Cansament immediat davant qualsevol activitat que requereixi esforç físic com pujar escales, caminar, aixecar objectes o córrer.

-L'augment del volum de greixos: emmagatzematge de colesterol en les artèries i venes, la qual cosa fa que el flux sanguini cap al cor sigui menor i, per tant, augmenti l'esforç del cor per fer arribar la sang a tot l'organisme.

-Problemes de coll i esquena que generen dolors constantment.

-Propensió a esquinçaments musculars, estirades de tendons, etc.
-Cansament i estrès

-Trastorns en la digestió
Sabeu com podem tractar i evitat totes aquestes malaties?? És molt fàcil... amb  L´EXERCISI!!

ja saps, si consideres que pots tenir ara o en el futur problemes relatzionats amb el sedentarisme, fent exercisi tots el dies evitaràs aquest problema.

La força, velocitat, flexibilitat i resiténcia!

D´una banda el nostre alumne Pere, és molt ràpid i àgil en el col·legi quan realitza activitat física amb els companys. D´ altra banda, Paula no és tan àgil com Pere, però se le dona molt bé la coordinació. 

Sabem per què pot ser això? Totes les persones són iguals? Evidentment tots som pareguts, però hi ha persones o xiquets que desenvolupen unes capacitats abans que altres. Capacitats? Coneixem les capacitats bàsiques? 

Les capacitats bàsiques les podem definir com "el conjunt de components de la condició física que intervienen, en major o menor grau, en la consecució d´una habilitat motriu". I pensareu, això es molt dificil d´entendre. Si pensem en els components que s´utilitzan en qualsevol esport, ¿Qué penseu?

Per una banda necessitem la Força per a poder moure´ns. Per altra banda necessitem ser molt veloç per a correr d´un lloc a l´altre. També necessitem tenir molta Resistencia per a jugar tota la partida sense cansar-nos i ser molt Flexibles per agafar la pilota si està molt lluny.  Estes quatre característiques són les Capacitats Físiques Bàsiques. Podem definir cada una com:

Força: "Capacitat motriu de susperar una resistència per mitjà de l´oposició exercida per la tensió de la musculatura".

Velocitat: "Capacitat física bàsica que ens permet fer u o diversos moviments en el menor temps possible".

Resistència: "Capacitat de suportat l´estat de ftiga progressiva que sobrevé en un treball de llarga duració".

Flexibilitat: "Aquella qualitat que, amb base en la mobilitat articular i elasticitat muscular, permet el màxim recorregut de les articulacions en diverses posicions. Permet al subjecte realitzar accions que requereixen gran agilitat i destesa".

Hem de dir que és molt important desenvolupar correctament les CFB en nosaltres perquè podrem moure´ns amb major facilitat. Això ens farà estar millor i sense cap problema o malaltia en la nostra vida. Saps que hi ha una malaltia que es produeix per estar assegut tot el dia? S´anomena sedentarisme i en la segÜent entrada parlarem d´ell.

Abraçades i salutacions!

Coneiximent del cos

Hem parlat sobre eixos, plans, moviments, alimentació, postura... però, coneixem el cos? En aquesta entrada farem un xicotet resum de les diferentes part del cos a nivell dels musculs, ossos i articulacions.

El cos humà té al voltant de 650 músculs, 206 ossos i 230 articulacions, Mare meua! Es podría dir que el cos humà és una eina perfecta per a fer qualsevol activitat. Estan completament relacionades totes eixes articulaciones, músculs i ossos per a producir un moviment eficient en el nostre dia a dia o en qualsevol activitat esportiva.

A nivell estructural, el ossos estan dividits d´aquesta manera: 

El crani té 28 ossos: 8 cranials, 14 facials i 6 en l'oïda.

Vértebres: Tenim 26 en total: 7 cervicals, 12 dorsals, 5 lumbars, el sacre i el coxis.

En el tòrax tenim 25 ossos: l'estèrnum i 24 costelles. De les 24 costelles, 14 són denominades "costelles veritables", 6 són "costelles falses" i 4 són "costelles flotants".

L'extremitat superior té 64 ossos: 26 a cada mà, 2 cúbitos, 2 radis, 2 húmers, 2 homóplatos i 2 clavícules.

A les mans hi ha 54 ossos. Les nostres mans estan formades per molts ossos d'una grandària bastant xicoteta, la qual cosa, en canvi permet la seua gran flexibilitat i destresa. En total, tenim 27 ossos a cada mà, i aquests es divideixen en tres àrees: la nina o carp, el palmell i les falanges.

D'altra banda, un poquet més allunyats del braç, però en la nina, trobem la fila proximal. Aquests es diuen escafoides, semilunar, piramidal i pisiforme. El palmell compta amb 5 ossos més, un per a cada dit: els anomenats metacarps.

A la base de la mà, en la nina o el carp, es troben 8 ossos distribuïts en dues fileres. Els ossos que estan més prop del braç són els que es connecten amb el radi i el cúbito. Aquests es diuen trapezi, trapezoide, gran i ganchoso, sent els ossos de la fila distal.

L'extremitat inferior té 62 ossos: 24 en cada peu, 2 tíbies, 2 peronés, 2 ròtules, 2 fèmurs i 2 coxals.

  
Com a resum podem dir que els ossos són l'estructura bàsica que ens permeten moure'ns, ja que sense ells els músculs no tindrien a quins adherir-se per moure's. Els ossos tenen dos propòsits fonamentals: d'una banda donar estabilitat i estructura (com la columna vertebral i les extremitats), i d'altra banda protegir als òrgans interns (com les costelles i el crani).

Alimentació saludable

Començen avui amb una entrada diferent al que estem acostumat, ja que parlarem sobre  alimentació saludable. Abans de tot, és important parlar sobre diferents conceptes relatzionats amb la nutrició. 

D´una banda podem definir l´alimentació  com "l'obtenció, preparació iingestió dels aliments".

D´altra banda la nutrició és el "procés mitjançant el qual els aliments ingerits es transformen i s'assimilen, és a dir, s'incorporen a l'organisme dels éssers vius". 

Per extensió, es diu alimentació "al subministrament d'energia o primeres matèries necessàries per al funcionament de certes màquines".

Una vegada que hem definit aquests conceptes, seria interessant fer-nos la siguiente questió. Penseu que tota l´alimentació es bona? Penseu que tot són kcalories? Evidentmen NO. La societat está acostumada a contar kcalories per a tot. Pensen que d´aquesta manera serà suficient per tenir una bona alimentació, i la veritat es que s´equivoquen. 

A continuació, farem un breu resum del tipus d´aliment que existeixen. És important dir que tots el aliments són d'origen animal o vegetal, tot i que hi ha algunes excepcions. Els aliments que no són ni animals ni vegetals inclouen diversos fongs comestibles, com ara els bolets. 

Per un costat teniem el aliment que s´encarguen de construir o reparar el nostre cos.

D´una banda tenim les proteínes, que poden ser d´origen animal com els peixos, la carn, el ous.

D´alta banda tenim les proteínes d´origen vegetal com poden ser llenties, nous o festucs.

Per un altre costat tenim el aliments que s´encarguen de donar-nos energia per a les activitats quotidianes o esportives. 

D´una bandaTambé tenim tenims el carbohidrats. Aquestos aliments es poden caracteritzar per ser de ràpida absorsió con la sucre ( que hem de saber que no es bona perquè l'excés de sucre també produeix la càries dental) o lenta absorció i amb més protpietas nutritives com la pasta o l´arròs. 

D´altra banda estan els greixos. Podem trobar-los en molts d´aliments però la millor forma de menjar-los és en aliments d´origen animal. En el peix o carn.

També es important tenir un bon control de la sal en la alimnetació. Per això, aquí posaré uns consells per a una bona alimentació.
Si a la nostra dieta hi ha un consum excessiu de sal això pot tenir conseqüències negatives per a la nostra salut.

Massa sal fa pujar la tensió, és a dir, la pressió de la sang i produir malalties de l'aparell circulatori que és el que s'encarrega de fer arribar la sang a tot el cos.

La quantitat màxima de sal diària seria d'uns 5 grams. Habitualment, una dieta normal pot portar-ne 10 grams. Aniria bé acostumar-nos a posar menys sal als aliments. El sucre té moltes calories.

Quan s'ingereixen més calories de les que es gasten, les que sobren s'acumulen en l'organisme en forma de greix, produint obesitat.